El vell mag en realitat no era allà, havia arribat a una dimensió desconeguda. Va separar la mà del cor i la va dirigir a la jove del quadre. Uns potents rajos lluminosos li van eixir dels dits. Tot estava preparat per a la màgia. «Escaparàs d'ací per un any, abandonaràs el quadre i el museu i entraràs al món dels vius». Després, la llum es va tornar cada volta més potent i el mag va cridar: «Ara!». Simultàniament, en una platja de València, una xica morena abillada amb unes vestimentes estranyes va aparéixer passejant per vora mar...
