Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la
llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt
metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el
fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit
a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, "el
goig d'antany", que la intempèrie del temps ha glaçat.
Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i
la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on
els mots són la matèria primera. Un camí perseverant,
exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies
a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol
de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som
afortunats.
(del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)